Reforma Horària per conciliar. Article de Fabian Mohedano.

reformaconciliar

Conciliar significa harmonitzar i compatibilitzar el temps personal i laboral, tant d’homes com de dones, per així poder mantenir l’autonomia econòmica necessària per gaudir del temps -ja sigui en la cura de la família o d’un mateix, en temps de lleure, etc.-.

Amb aquesta definició es vol superar el concepte clàssic de conciliació, centrat principalment en el rol femení i en la vida familiar. La problemàtica existent que trobem darrera del paradigma de la conciliació va molt més enllà de la qüestió de gènere i de la família -tot i que són aspectes clau que cal tenir en compte- i està estretament relacionada amb els actuals horaris existents al nostre país.

Els actuals sistemes d’organització del temps de treball al nostre país estan lligats a un paradigma ja desfasat, basat en un sistema de producció industrial. A més a més, les empreses al nostre país es mouen en el marc d’una cultura molt orientada a les demandes del mercat, i per tant, en les necessitats empresarials; cal un nou enfocament i orientació de les organitzacions vers les persones -no només els treballadors, sinó tots els professionals que formen part dels grups d’interès, com ara clients, proveïdors, etc.-.

La doble presència, terme que es relaciona de forma estreta a la situació que viu la dona treballadora en la nostra societat, és un factor prou estudiat en les avaluacions de l’estrès en les organitzacions, i així és emprat en la metodologia de referència en el nostre país per estudiar aquestes condicions laborals -Mètode ISTAS, de l’original danès CoPsoQ-. Es considera, per tant, una variable clau que incideix en la percepció d’estrès per part dels treballadors i que té una relació directa amb la seva salut i qualitat de vida.
La conciliació sembla, doncs, una problemàtica d’àmbit sistèmic, que involucra a molts actors a tots nivells, sectors i territoris. És des d’aquesta perspectiva que podem donar un salt qualitatiu en aquest tema i transcendir, els conceptes de gènere i família: tots, tant dones com homes, tenen dret a disposar de temps propi, i aquest no té per què ser destinat a la cura de la família, sinó que pot ésser un temps de lleure, de pràctica esportiva, d’activisme cívic o polític, etc.

El trencament de la clàssica estructura social, on el model tradicional familiar separa clarament els espais públics -ocupats per l’home- i privats -ocupats per la dona- ha de ser el primer pas per facilitar la compaginació efectiva. Cal posar èmfasi en la coresponsabilitat de les tasques reproductives entre home i dona, en el marc d’una parella, atorgant el valor que realment té aquest temps per a la societat -molt més del que es dóna actualment-.
La Reforma Horària aposta per la conciliació en el sentit més ampli del terme. Sense deixar de banda la problemàtica de gènere o de la cura de la família, creu en una concepció més lliure de la identitat dels individus, de forma que qualsevol persona disposi de temps més enllà de l’àmbit laboral.

El marc legislatiu europeu contempla la conciliació com a una necessitat per garantir la igualtat d’oportunitats i un dels aspectes bàsics per a facilitar els drets fonamentals dels treballadors, segons defensa el Tractat d’Amsterdam -1.997-. De fet, la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea contempla la compaginació de la vida laboral i familiar, a més a més d’aspectes concrets com la igualtat de gènere.

Tot i que el discurs en matèria de conciliació segueix posant l’èmfasi en la participació de les dones en el treball i, per tant, com articular mesures per compatibilitzar la vida professional i personal, des dels anys vuitanta la perspectiva comença a ser diferent. De fet, passa a ser una prioritat estratègica en matèria d’ocupació i no només un problema relacionat únicament amb les polítiques específiques d’igualtat d’oportunitats.

I en quina posició ens trobem respecte els seus veïns i socis europeus? Partint de la base que compartim marc legal, les dades ens han de fer veure que hi ha molt camí per recórrer i que tenim referents que ens poden servir com a model.

Si entenem que la conciliació passa per flexibilitzar els horaris dels treballadors, ens trobem amb un ampli contrast, on Finlàndia, país amb major flexibilitat, només el 44,8% de les empreses defineixen totalment l’horari, davant d’Espanya, on aquest percentatge és el doble -88,2%-. Aquesta tendència territorial es podria generalitzar, en el sentit que els països del nord d’Europa -a més a més de Finlàndia, Suècia, Dinamarca i Alemanya- són punters en flexibilitat, de forma que els treballadors tenen autonomia per a escollir el seu horari laboral.

Altres mesures que incideixen en la conciliació tenen a veure amb les ajudes que els Estats faciliten a les famílies i, en general, als treballadors que decideixen tenir descendència. Per poder fer front a la despesa que suposa tenir fills -i per tant, guanyar temps, enlloc de treballar-, són necessàries prestacions que alliberin temps reproductiu per a les persones. En aquest aspecte, Espanya torna a estar a la cua d’Europa. Els permisos de maternitat a la Unió Europea se situa en una mitjana de vint-i-vuit setmanes -a Suècia arriba a setanta-set setmanes-, mentre que al nostre país es donen setze setmanes. Les prestacions familiars per persona i any a Europa, de mitjana, són de cinc-cents seixanta euros i a Espanya de tres-cents nou euros. Un altre servei fonamental, com és el de les llars d’infants, és només utilitzat per un 14% a Espanya -segons els estudis, pel seu elevat cost-, mentre que a Europa la mitjana se situa en un 31% -a Dinamarca, la xifra arriba al 69,6%-.

Hem de portar a terme un esforç per canviar la cultura de la conciliació -i de tots els factors relacionats, com ara la flexibilitat o les prestacions socials- al nostre país. Tenim referents en els quals emmirallar-nos molt a prop nostre.

LLEIDA AMB LA REFORMA HORÀRIA
El compromís de Lleida amb la Reforma Horària és ferm. Slow Shop Lleida i la Iniciativa per a la Reforma Horària van presentar ja de la mà una moció al Ple de l’Ajuntament el passat 9 d’octubre. El pròxim 21 d’octubre organitzen, també conjuntament, una xerrada sobre la Reforma Horària i el conjunt d’iniciatives que s’estan articulant al seu voltant.

…………

L’activista Fabian Mohedano és promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària. És diputat al Parlament de Catalunya i coordinador de la ponència de la Llei de la Reforma Horària. És autor del llibre “100 motius per a la Reforma Horària. Posem-nos a l’hora”.